ELS DIFTONGS I ELS HIATS:




Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):
ai – re  (ai, diftong)                 a – e – ro – port  (la a i la e no fan diftong)
Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple:
À – vi – a        La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola
(la i i la a no formen diftong)
No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.
peuaigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu
En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.
Així, doncs, els diftongs són la combinació de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba, una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o unau.
Cal saber distingir els diferents tipus de diftong. Fixa-t’hi:
Tipus de diftongs
- diftongs decreixentsvocal + i/uai, ei, ii, oi, ui                                                     aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu                                                pau, peu, ciutat, coure, duu
diftongs creixentsi/u + vocal (en els següents casos)qua, qüe, qüi, quo                                              quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo                                              guant, aigües, pingüí, aiguotai +  vocal (al començament de paraula)                 iogurt, iode, hiena, ioga...i, u  entre vocals                                               noia, deia, veuen...

Atenció!
No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals.
Exemple:
Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...
No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…
Vols practicar el que hem vist fins ara? Pots fer l’activitat següent per identificar les paraules que tenen diftong.


 Activitat 23


Per acabar, és important que identifiquem els diftongs (dues vocals pronunciades en un cop de veu), però també els casos en què dues vocals en contacte no formen diftong, és a dir els hiats.
Parlem d’hiat en els casos següents:
No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs:
Te-a-tre, re-al
En les combinacions:
consonant+i+a/e/o
consonant+u+a/e/o
di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó
cu-a, du-es
Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:
veí, països
Per treballar els diftongs pots fer alguna de les activitats de pràctica que et proposem a continuació. Endavant!


 Activitat 24

Cal identificar d’una sèrie de paraules la que conté un diftong.


 Activitat 25

Es tracta d’identificar diftongs (creixents i decreixents) i hiats en una sèrie de paraules. S’han de classificar.


 Activitat 26

S’han de separar per síl·labes unes paraules. Cal tenir en compte si les vocals que estan en contacte formen diftongs o hiats.

 

Fitxa resum
Un diftong és la unió de dues vocals en un sol cop de veu, en una mateixa síl·laba. Perquè es formi un diftong hi ha d’haver una i o una u.
Tipus de diftongs.
· Diftongs decreixents
vocal + i/u
ai, ei, ii, oi, ui                                   aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu                              pau, peu, ciutat, coure, duu
· Diftongs creixents
qua, qüe, qüi, quo                           quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo                           guant, aigües, pingüí, aiguota
i + vocal (a l'inici de paraula)             iogurt, iode, hiena, ioga...
i, u  entre vocals                             noia, deia, veuen...

Hiats
Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:
  • No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al
  • En les combinacions:      consonant+i+a/e/o     di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó
                                        consonant+u+a/e/o    cu-a, du-es
  • Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:    veí, països 





Diftong

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. A la majoria de llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble o tancada (I,U, o anàlogues).
Els diftongs es poden classificar segons les vocals que els formen, de tal manera que hi ha diftongs creixents (quan passa de vocal feble a forta) o decreixents; tancats (el segon element té un punt d'articulació més tancat que el primer) o oberts; i curts o llargs, quan en aquella llengua existeix quantitat vocàlica.
Les vocals que formen un diftong duren menys que quan apareixen separadament i es produeix un fenomen d'assimilaciópel qual s'altera el seu timbre o sonoritat original.

El diftong en català[modifica | modifica el codi]

En català hi ha dos tipus de diftongs:
  • Creixents: formats per,
    • Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: quaqüeqüiquogua,güegüiguo.
    • Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal, o bé i/u enmig del mot entre vocals + segon element: vocal.
  • Decreixentsaieioiuiaueuiuou i uu.
També formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple: ca-uen; no-ia)
Diftongs del català
[aj]aigua[aw]taula
[əj]mainada[əw]caurem
[ɛj]remei[ɛw]peu
[ej]rei[ew]teu
[iw]niu
[ɔj]noi[ɔw]nou
[ow]pou
[uj]avui[uw]duu
[ja]iaia[wa]quatre
[jɛ]veiem
[we]següent
[jə]feia[wə]aigua
[wi]pingüí
[jɔ]iode[wɔ]quota
[ju]iogurt
Per trencar un diftong en català s'usa un accent quan les normes generals d'accentuació gràfica de les agudes, planes i esdrúixoles ho permeten, i una dièresi quan no és així (exemple: pa-ís; pa-ï-sos).






Hiat

Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant no formen diftong. Exemple: aigua, agraïda... En català pot haver-hi hiat en els casos següents:
  • dues vocals fortes seguides (po-e-ta)
  • una vocal dèbil i una forta (fa-mí-li-a)
  • dues vocals que formarien diftong on la segona porta accent (ve-í)
  • dues vocals que formarien diftong on la segona porta dièresi (ve-ïns)



si cliqueu aqui hi han activitats:



2 comentarios:

  1. esto solo explica un poco de que ba el tema

    ResponderEliminar
  2. jidhjshdjhsjdhkjshdhkjshdhsdhjshdkahjdhjsahdjshajdshajdhjashdjshajÑ UFueihsdhdlhfg dhfll dghfl ghd gfh ldgh lgdhl hl <gfñ ge ggggggggyeyeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee nice

    ResponderEliminar